Històries de benzinera

L'altre dia anava a posar benzina i vaig demanar trenta euros. Els vaig pagar i quan estava omplint el cotxe i vaig arribar als 30 vaig veure que allò no s'aturava, doncs bé, vaig continuar omplint fins a rebentar el dipòsit, és a dir, 50 EUR.

Què havia de fer, pujar ràpid al cotxe i marxar sense dir res com una morosa o bé tornar a entrar a la botigueta i pagar els que faltaven?

Morosa no ho volia ser, però tenint en compte els preus dels carburants, doncs la veritat és que m'ho vaig estar pensant dues vegades fins que el noi de la benzinera va ser més ràpid que jo i va sortir a dir-me que s'havia equivocat i que no havia aturat el sortidor als 30 EUR. Com que llavors no em volia donar a la fuga i que em vingués darrera la local de Salou o els mossos, vaig entrar a la botiga com aquell qui res i encara li vaig dir al noi que vigilés, perquè havia estat a punt de fotre el camp per culpa seva! Quina barra! en fi, que pago el que falta, em moro de vergonya, em pugen els colors i de sobte sento darrera meu "Hello teacher, how are you?" una alumna de primer que també estava posant benzina i que se'm dirigia in English perquè aquesta setmana comencem els orals a la EOI i és clar, tothom està "very nervous". La vaig contestar in Catalan, of course, no era plan de fer classe dins la benzinera i mentrestant el noi de la benzinera allí davant meu, jo amb remordiments d'haver tingut pensaments pecaminosos i l'alumna que volia que li digués la nota de l'escrit. Llavors vaig aconseguir marxar amb quasi 40 litres més, 50 Euros menys i un munt de remordiments!

Cheers.

erola